19 de març 2019

Bananeres




Vinc de fadista i tiro de to,
i aquest do em desespera.
Hi ha poca pista per a la missió
i el motor no s'engega.
Vinc de la bèstia i la mataré
perquè no arribi a carena
de la drecera a ser com sóc,
tot està per fer.

Sortirem per bananeres,
de la crisi del matí.
Sortirem per bananeres,
sempre hi ha verí d'ahir.
Sortirem per bananeres,
l'altra lluna és un perill.
Sortirem per bananeres,

Vinc de la panxa de ma mare,
de tot el que un dia vaig fer
sense saber on vaig ara.
La vida em dispara amunt
i perdo el fil sortint del fum.
Tan lluny perdo la bala
i tot comença on s'acabava.
I també vinc de la panxa del teu pare,
de tot el que un dia va fer,
sense saber el que pensava.
I no, no paris que no para.
Que així desapareix un dia
i comença l'altre.
Amb una fletxa de cupido al cul,
amunt i avall, com una cabra.

Tal com ve se'n va,
se'n va la gràcia i se'n va la fera.
Tal com ve se'n va,
se'n van de festa pomes i peres.
Tal com ve se'n va,
se'n va la fusta que ara remena
i se'n va la sang i ens veiem salvats,
però ja tornarà.
I ara estem tarats i la nostra cosa
ens fa anar de cap.