Pigues

Va triar les coordenades de la cara.
En millor lloc no podia haver sortit.
Era petita, rodona, i perfilava
el somriure que a tothom feia feliç.

Quan el temps li destapava les espatlles,
el vent li feia ballar els cabells.
Ben seguides, com guanyant al tres en ratlla,
feien de la seva esquena un tros de cel.

Que no arribi mai el dia
que només les vegi en somnis.

Descalçada, caminava per la platja.
La sorra s'amagava entre els seus dits.
Sota el peu dret, un parell desordenades,
trepitjaven les passes d'un nou camí.

Capbussant-se, buscant la pau sota l'aigua.
Els sons eixugaven les pors.
En el plec d'aquella orella inundada,
dues juntes remarcaven el contorn.

Que no arribi mai el dia,
que només les vegi en somnis.