Amb l'esperança entre les dents

Som el sol que despertava
al pati d'aquella escola
samarretes esguerrades
tiradors a les butxaques
érem innocents i dèbils
però ja no tan ingenus
tu pintaves estelades
jo et besava d'amagades

Som la fúria que arrasava
amb la nostra adolescència
unes festes populars
altaveus al descampat
batallant entre mil cossos
com feres ingovernables
tu em cantaves a l'orella
jo et desitjava sencera

Som l'amor que construíem
entre llargues assemblees
un casal destartalat
un pòster d'encaputxats
vèncer la nostra feblesa
desafiant la prudència
tu assenyalaves tempestes
jo desplegava les veles.

Som la lluna que assaltàvem
a les nostres matinades
amagats a les teulades
de la nostra vida en flames
estimant-nos a glopades
de poemes i cerveses
tu recitaves Kortatu
jo el Llibre de Meravelles

Som la llavor
que creix
sota els estels
la terra humida
les arrels
el vent la pluja
i la memòria
que perdura

Som la gent
que no es rendeix
fràgils humils
supervivents
tota una vida
a la deriva
amb l'esperança
entre les dents

Som les nits de cara al sostre
d'habitacions a les fosques
aïllats en blocs de pisos
entre frustracions i bronques
escrivint a les palpentes
missatges a les finestres
tu espantaves velles ombres
jo m'ocupava dels monstres

Som albades que encobrien
fugides improvisades
a adormir-nos a l'autobús
despertar només amb tu
una cala a la Marina
una lluna clandestina
tu encaraves les onades
jo nedava a la deriva

Som el buit de quan tornàvem
a les guerres quotidianes
jurant-nos que trencaríem
amb les gàbies on vivíem
currar de qualsevol cosa
ser nosaltres la revolta
tu devoraves mil vides
jo em llepava les ferides

Som els anys que compartírem
i els camins que ens separaren
retrobar-nos per sorpresa
als carrers de la infantesa
besar l'antiga alegria
riure fins que es fa de dia
tu em recordes com m'estimes
jo que junts som invencibles