Com sempre

Camines descalç
Formant niguls de quitrà
I es temps flota cadenciosament, perfecte
Te quedes observant
I s'aire se va cruiant
Se pantalla queda en blanc, sempre
No sé es motiu
No ho sé ni ho puc pressentir
Però podria botir per sa finestra
Te mir de fit a fit
Com t'enfonses dins es llit
I avui no podré dormir en tot es vespre
Es Dia va arribant
Però has perdut sa Clau
Des calaixos on aglutines objectes
T'has acostumat
Però mai no és massa tard
Sobretot si penses que pot ser per sempre
No sabré es motiu
No ho hauré aconseguit
Ses cabòries no basten per un sol vespre
Te mir de fit a fit
I t'enfonses dins es llit
I avui no podré dormir, com sempre