La terra dels somnis

Explicaré la història d'un bon xicot
Un bon sagal, un bon xaval, que mai havia fet cap mal,
Vivia en un poble de poquets habitants
Però de quartos no n'anava pas sobrat

I quan de nit el sol fugia
Ell somiava amb els estels
I es preguntava com es viuria
Més enllà del mar extens

Perquè li havien dit que al nord
Tot era molt més maco i tot era millor
Ja ho veia per la tele quan no fallava l'antena
Que aquella gent no es moria pas de pena

I perquè, es preguntava,
Ells poden triar i somiar
I en canvi jo em moro de gana
Potser que comenci a tirar

A la terra dels somnis
On tothom hi viu tant bé
A la terra on les històries
Sempre acaben tant bé, oh si tant bé

Dit i fet, va agafar una barqueta
Es va endinsar al mediterrani i va atrapar-lo una tempesta
Ell lluitava amb totes les seves forces
Per fer un últim alè, abans d'arribar a la costa

Mort, i el seu cadàver
No el va pas plorar ningú
I si preguntem de qui és la culpa
Ens diran d'’ell per no haver nascut

A la terra dels somnis
On uns quants viuen tant bé
A la terra on les victòries
Ho són trepitjant als demés, oh si als demés

I si pensem, en qui arriba
I en molts que van néixer aquí
Com van patint el dia a dia
Perquè uns quants puguin ser rics

A la terra dels somnis
On molts viuen malament
A la terra on masses culpen
A tots aquells que tenen menys, que tenen menys