La senyora timida

A la nit, la senyora tímida, somia que no ho és,
Que damunt d'un escenari canta i balla pels demés,
Però al matí fins i tot dubta per sortir a passejar
Per si es troba un conegut i ella l'ha de saludar.

Quan està sola voldria poder estar amb algú,
Quan hi ha algú tot l'intimida, l'aire és tens i el soroll mut.
Guarda en un calaix amb balda tot el que voldria dir,
Pesen sobre les espatlles els seus somnis i desigs.

Però quan ella és dins el somni, quan tot és imaginat,
Tot flueix i tot l'inspira sensació de llibertat.
És graciosa, explica "xistes" i xerra pels descosits,
Té la casa sempre plena de veïns, cosins i amics.

Tot l'encisa, l'enamora i passa amb facilitat,
Té una gran vida amorosa i és una celebritat,
És portada de revistes, mig planeta la coneix,
Disfruta fent entrevistes que contesta com si res.

Però la vida no és un somni i, els somnis, somnis són,
Ella és la senyora tímida en totes les ocasions.
Si es pogués viure adormida, si es pogués viure somiant,
Seria una noia eixerida, una noia amb molt d'encant...

Però és la noia que es lamenta d'una vida sense amor,
És la noia que es turmenta pensant en els seus errors,
És la noia que voldria... però mai no s'atreveix,
I mira embadalida com disfruten els demés...

Però quan ella és dins el somni, quan tot és imaginat,
Tot flueix i tot l'inspira sensació de llibertat.
És graciosa, explica "xistes" i xerra pels descosits,
Té la casa sempre plena de veïns, cosins i amics.

Tot l'encisa, l'enamora i passa amb facilitat,
Té una gran vida amorosa i és una celebritat,
És portada de revistes, mig planeta la coneix,
Disfruta fent entrevistes que contesta com si res.

Bon dia Senyora Tímida, bon dia Senyora Por,
Bon dia La Vergonyosa, la que fa com si no hi fos.
Lliga, tapa, amaga els somnis, aquí comença un dia més,
Això és la vida, això és l'insomni, o ets algú o no ets res...