Som jo com una fletxa si veus passar una estela,
sa calma de novembre, la mar una bassa d'oli,
només veig ties bones i morques de petroli.
Vaig esquivant pedretes, sotracs i clavegueres,
com una formigueta empenc sa geosfera,
una hora dins Angola, mitja hora Filipines,
m'odien es taxistes, ses velles peatones.
Per jo i tots es ciclistes
que amb una bicicleta fan circular ses coses,
aquesta melodia, aquestes quatre notes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada