30 d’abril 2018
Aubons
No tenc cap poder
per saber quan ni com passarà
de quina de ses formes
Déu se manifestarà.
Prenc sa bellesa
que queda
i me desprenc de sa pols,
som tot tendresa
i es camí és ple d'aubons.
Prenc sa bellesa
que queda
i me desprenc de sa pols,
som tot tendresa
dins un somni de sords
Me sobren paraules
per dir-te que t'estim,
enyorarem
ses petjades de sang,
ses ditades d'amor i regalim
No miram prim.
Tants d'anys de no veure-hi
i ara hem de mirar prim
Prenc sa bellesa
que queda
i me desprenc de sa pols,
som tot tendresa
i es camí és ple d'aubons.
Prenc sa bellesa
que queda
i me desprenc de sa pols,
som tot tendresa
dins un somni de sords.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada