Deixa'm

Deixa'm portar-te al mar, allà on vam somiar.
Deixa'm portar-te ben lluny, allà on vam pensar.
Que no hi trobaríem rancor, no hi hauria dolor
ni cap mà sense mà.
On no hi trobaríem ningú que volgués fer-te mal,
que volgués fer-se el dur.

Deixa'm portar-te al bell far allà on vam cantar.
Deixa'm portar-te al futur que t'he imaginat.
On mai dormiríem amb por de poder despertar
i que tot hagi canviat.
On mai sentiràs com el fred et ve a veure
i et deixa glaçada la pell.

I ara deixa'm portar-te ben lluny.
I ara deixa'm mostrar-te qui ets tu;
Allò que sovint veig que oblides,
quan fa massa dies que no et vols mirar.
I ara Deixa'm portar-te ben lluny.
I ara Deixa'm mostrar-te qui ets tu;
Tot el que has oblidat quan penses que ets tu
qui amb el temps ha canviat.

Deixa'm portar-te al mar, allà on vam somiar.
Deixa'm portar-te ben lluny, allà on vam pensar.
I no tinguis por, no em prenguis per boig,
i agafa'm la mà abans que despertis caient del sofà.

I ara deixa'm portar-te ben lluny.
I ara deixa'm mostrar-te qui ets tu;
Allò que sovint veig que oblides,
quan fa massa dies que no et vols mirar.
I ara Deixa'm portar-te ben lluny.
I ara Deixa'm mostrar-te qui ets tu;
Tot el que has oblidat quan penses que ets tu
qui amb el temps ha canviat.