En un món lliure

Eren tan petits que els ignoràvem.
No conformes amb la llei del creador
ens miraven amb els ulls de la innocència
i brillaren com els sols dels endemàs.

No van veure que van néixer condemnats
i els vam sacrificar dalt dels altars.
Esperàvem ser perfectes en la terra
i els titllarem: són els danys col·laterals.

I han crescut entre els fantasmes de l'amor,
entre braços i somriures fugissers,
les pupil·les dilatades de rancor,
les deixalles, la deshumanització.

No portaven els bolquers de la moral
ni els estigmes quan parlaven divertits.
Responien amb tan sols quatre paraules
i comptaven amb els dits les dues mans.

Van sofrir tots els verins de la misèria
i els dits acusadors neoliberals.
Les retines miserables dels hereus
vam prohibir procurar-los una llar.

I han crescut entre els fantasmes de l'amor,
entre braços i somriures fugissers,
les pupil·les dilatades de rancor,
les deixalles d'allò que anomenem: civilització.

I entretant alguns ja han arribat a grans
i conserven les rialles dels infants.
Amb joguines foragiten tots els monstres
però per vèncer cal ser part de l'enemic. Civilització. Sí, civilització.