Els rius es van dividint

Som com dos embrions surant,
melics units amb fil de lli,
sense un compàs però amb mil motius,
seguim buscant amb sal als dits
el nostre cel més dolç, el nostre mar més llis.

Les llanes són blaves,
els rius es van dividint...
Les nostres històries corren,
en faran de noves!

Som plens d'infants, vessant records,
tu i jo seguim aquí per sort,
sense saber quin és el so
que ens xiula dins tot encongit,
sents com s'ofega el crit?

Sents com es fa petit?
Les llanes són blaves,
Els rius es van dividint...
Les nostres històries corren,
en faran de noves!