Trona

Trona, trona i s'encén la nit
les parets cauen i s'escolta un crit
plors i misèries tornen a les goles i es tornen a repetir a les poques hores

Trona, trona però cau a l'oblit
ningú s'enrecorda ja no hi ha sospirs
pamflets que soterren la nostra memòria
i el hui permanent que esborra la història

I entre la boira que forma la pols
es dibuixa el perfil de qui repta a la por
i entre la boira que forma la pols
s'intueixen els guerrers que sembren la llavor

Trona i cau el sostre
farts de mullar-se, d'agenollar-se
trona i cau el sostre
buscant l'espenta, decidits a alçar-se

Sonen, sonen sirenes familiars
açò no és res nou, ha tornat a passar
i la pregunta: a qui trobaràs a faltar, eh?
Els comptes ja no donen per a restar més

I la ràbia s'engega i activa la raó
per no caure en la pena i així respondre fort

I entre la boira que forma la pols
es dibuixa el perfil de qui repta a la por
i entre la boira que forma la pols
s'intueixen els guerrers que sembren la llavor

Trona i cau el sostre
farts de mullar-se, d'agenollar-se
trona i cau el sostre
buscant l'espenta, decidits a alçar-se

Tot es torna obscur i de sobte
creues la boira, la pols t'afona
tanques els ulls amb un nus a la gola
trona i tremola, un crit ja sona
mirada perduda que plora i enyora
enyora l'esperança perduda a cada batalla
i plora la sang derramada la metralla tatuada
per tot el cos ell dispara
i un altra persona que cau assassinada
el poble palestí que intenta trobar una eixida
però Israel no val acabar la partida
els nazis als carrers la dreta demanant lloc
amenaça, presos polítics lluny de sa casa
pànic que sembra el veure caure les bombes
forces perdudes intentant dir be les coses
“hasta la victoria compañera”
si cal, si pots, si vols, tornarem a la trinxera.

Trona i cau el sostre
farts de mullar-se, d'agenollar-se
trona i cau el sostre
buscant l'espenta, decidits a alçar-se