La gent especial

Tant si és bo com si no
Cregués que jo he esperat
Tant de temps tot dormint
Tant de temps meditant
Que si es verd, com si és blau
Com si és groc, com si és roig
Jo tenia esperança d'aprendre del teu goig
De viure, de jeure al prat
De seure en la immensitat
d'unes hores quan no és fosc ni és clar
Si em convides a veure
Tot allò que ens fa tan grans
Em pregunto com fem lloc per tanta gent especial
Perquè jo no venia a parlar
Jo venia a escoltar
I ma germana m'explica
Que de petita
Somniava de tant en tant
Que una fada volava
Fins al seu davant
I li deia que les coses
Van més ràpides que el llamp
I és bonic perdre
Com tan bonic és guanyar
Si em convides a veure
Tot allò que ens fa tan grans
Em pregunto si hi ha lloc per tanta gent especial
Perquè jo no venia a parlar
Jo venia a escoltar
Però jo no venia a cantar
Jo venia a escoltar