Set mil dos-cents

Tenia ganes de viure per tot,
va agafar es seu primer avió.
As seu costat es va seure tothom,
ningú volia perdre's aquell vol.
S'enlairaven direcció el món,
eren 7.200 milions.
Però ella era s'única raó
per a no fer escala allà on baixessin tots. Es van fer bromes fins a caure redons,
eren amics amb moltes opcions. De veure sempre lo millor que hi ha,
dins ses persones que mai han cantat per a ningú, ara... jo cantaré per a tu.

No s'esperaven veure com es motor,
explotaria també un aleró.
Ses mascaretes van sortir de cop,
ell l'abraçava per tenir-la a prop.
Holanda els veia passar per damunt
sense pensar resaven fort tots junts.
Si una pregaria pot arribar al cel,
esper aquesta sigui amor fidel. Ell va pensar que era es millor moment,
per demostrar què vol dir conseqüent. Es va posar a tocar es comandaments,
botons i llums de colors diferents.
Direm miracle direm es destí,
però ses rodes van tornar a sortir Van tocar en terra i ell va dir per fi
puc dir que entenc lo que estimar vol dir i ara sí... lo que sent cantat sona així.

I as final, ses paraules vaig trobar:
Me'n vaig, espera... un dia més, espera...
M'agradaria... estar just allà on es teus ulls volen mirar.