El joglar

Com un joglar
de poble en poble
dono al cantar
ofici noble.

Encenc ballada
quan hom fa el glop
i al trenc de l'alba
jo ja no hi sóc.

Que el plor que em crema
va d'aquí a allà,
que l'amor rema
el meu caminar.

Tinc una daga
que ningú em veu,
porto una bala
que em crema els peus.

I és que sempre vaig
traguito trago,
borratxo de vallenato.

De la Galícia
al cap de Creus,
provoco lídies,
encenc les veus.

La inspiració
em dóna vida,
visc en l'enyor
de la fugida.

Des de petit
m'ha dat per córrer
i m'he fet ric
saltant-me l'ordre.

I al mal de panxa
quan m'ha fet mal
li he donat rauxa
per volar més alt.

I és que sempre vaig
traguito trago,
borratxo de vallenato.

Pot ser que plori
quan de tot ric,
semblar que em mori
i ser molt feliç.

Llenço mil versos
als quatre vents,
faig pujar els terços
i aturo el temps.

Que a la butxaca
hi porto poc,
perquè si porto massa
no vaig enlloc.

Sóc un trosset
de cada lloc
on he calmat la set
i on he dat el cor.

I és que sempre vaig
traguito trago,
borratxo de vallenato.

Trago, traguito trago,
jo sempre vaig
borratxo de vallenato