Bona nit, blanca roseta, plena de bones olors, no hi ha al cel tantes estrelles com vegades pens en vós.
Que enc que la mar tornàs tinta i enc que el cel de paper fos, fossen es hòmens notaris i de cada un n'hi hagués dos,
no abastarien a escriure, ma vida, es nostros amors, es que hem passat finsus ara i es que passarem es dos, i estic en ses confiances que ara vendran es mellors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada