A darrere sa murada una duna amuntegada,
a s'oasi ses palmeres treuen dàtils verds encara.
Jo de veres l'estimava, impassibles cels d'estrelles,
quan desfeia ses maletes jo escrivia i ho tatxava.
Però un dia dins sa roba molt secretes i amagades
hi guardava poesies des meus somnis malversades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada