Ossos dins d'una ciaxa

L'Anna era una cambrera grassa, porca i queca
que sempre deia "Però tu què,
que-ta-que-t'has begut l'enteniment?"
El Fot-li era un xinès que mirava
el tragaperres fixament.
Mai li vam sentir dir res de res.

El Ticiano s'ho follava tot.
Tot el que podia, és clar.
I pagant.

El Balanza diu que viatjava a través del temps,
que de sobte era a Crimea
i l'endemà a la dels Cent Anys.
Però, per una mena de miracle,
tu el veies sempre allà, sostenint
un petit got amb líquid coure entre les mans.

El Ticiano s'ho follava tot.
Tot el que podia, és clar.
I pagant

Un dia van venir tres, rient com hienes,
com si allò fos casa seva
i no el nostre esplèndid cau de corbs.
La mandanga era a la barra roja fent bandera americana
i aquells estels van caure tots.

Tot i que alguns semblaven recent baixats de l'arbre,
en breu serien tots ossos dins d'una caixa.

Per cada ànima un abisme i una manera de fugir-ne.