Aquell món distint

Digues que sí, que és molt bonic si tot comença així.
No és que siga un romàntic, una cançó de Machín.
Però imagina’t un record que fos tan ben parit,
com si les forces d’aquest món hi hagueren acudit.

I ens distraurem, direm que bé que s’està hui aquí,
visualitzem-nos en algun paratge de París.

I és que s’està de puta mare, no sé què passa que hui
hagués sigut on fos si eres aquí.

O pot ser que apareguem en alguna pintura
passejant en algun lloc entre la Roma i Torí.
I descansar, fer-te l’ullet, notar que el foc que crema a dins és encara ben viu,
mentre miren els turistes que van disfressats amb uns vestits de la banda oriental
dels anys cinquanta a Berlin, amb boina i jupetí.
O a lloms d’un cavall que hagués estat un regal d’algun rei victorià,
a canvi d’uns versets que ara són immortals.

I és que s’està de puta mare, no sé què passa que hui
hagués sigut on fos si eres aquí.

I parlaran de tu i de mi i d’un nou món distint,
versets que conten un amor en alexandrins
I que segueixen els camins daurats dels enamorats,
els cantarien en certàmens embriagats de vi.

I és que s’està de puta mare, no sé què passa que hui
hagués sigut on fos si eres aquí.

Ens quedarem gravats en l’aire per quan hàgem de fugir,
mirar-nos a la cara i dir que sí.