Àvia

Mai no em vas privar
de fer vida al carrer,
em vas ensenyar a ser lliure
com el vent.

Tu em vas regalar
fins l’últim alè
em vas ensenyar
a no perdre mai cap tren.

Quan miro al cel sé que ets allà,
quan plou plores perquè em trobes a faltar
i en un estel del més enllà
sé que hi ha una àvia esperant-me
i que un dia ens tornarem a retrobar.

Que els avis són per sempre
ho vaig aprendre després de plorar
et recordo cada vespre
des de que vas marxar.

Ho teníem tot
quan tu eres a prop
vora el foc
les batalles són millors.

Com si fos un joc
somio poc a poc
per reviure junts
de nou el nostre agost.