de bonesh

Pot ser que ho donis tot
i no ho aconsegueixis.
Que et quedis sense forces
i que no se’t cumpleixi.
Pot ser que t’arrosseguis,
que vagis fent el cuc,
pot ser que ploguin pedres
que et facin marxar lluny.

Vine a buscar-me on vulguis,
que ho estaré esperant,
ja no m’importa el vèrtic
de no saber on anar.

Pot ser que ho doni tot
i no ho aconsegueixi,
que em quedi sense forces,
que tot i així no hi pensi.

Tot el que no entenem és tot el que ens va omplint,
pot entrar la llum quan et fas ferides.
A tope amb la vida.

La por que porto dins és de no estimar-me prou,
que la pluja em brilli als ulls tots els dies que plou.
Si ho has donat tot, mira, tot això que tens,
que quan queda per fer és pitjor que fer-ho malament.
Quina alegria el rotllo d’existir,
no li calen claus al vent,
ningú li diu qui ha de ser.
Què passaria si ho tornés a viure tot?
Tornaria a fer-ho igual,
tornaria a ser qui soc.

Tot el que no entenem és tot el que ens va omplint,
pot entrar la llum quan et fas ferides.
A tope amb la vida.

Si la vida és un incendi,
cantarem sota la pluja,
el que visc és el que dura,
el que ens fa mal és el que ens cura.