Mentre xiulen els trens

I és que sempre hi ha qui no s’adona
que el temps és la porta cap a on van els anys,
que malgrat la distància la història sempre acaba igual

I miraves envejant els astres que qui sap si és cert que seran sempre allà,
o senzillament no els entenem i és això el que els fa grans

I te’n recordes de vesprades i d’aquelles frases que odies escoltar,
perquè expliquen el món amb paraules que fereixen tant
I has intuït que la vida no és justa i que descuidarà el final,
encara que l’oblit no és tan roïn si et poses a pensar

Comprenem circumstàncies, som vàlids per a no pensar en tot el que vindrà, mirem cap a un altre costat si cal per respirar
I tornem més forts a una altra via que pot ser que aquesta ens duga a la llar, en què penja una fotografia del que vas somiar

I te’n recordes de vesprades i d’aquelles frases que odies escoltar,
perquè expliquen el món amb paraules que fereixen tant

Però quan va canviant aquest temps que t’ha tocat anar enfrontant i que potser demà no t’acoste cap a on havies d’anar,
sigues fort i comprén que la vida es va transformant

Si creus que tornaran els llocs on vas creure en la felicitat, sigues fort i comprén que la vida és va transformant, sigues fort i comprén que la vida es va transformant.