La del futbol

Corre per la banda una banda armada,
armada per màfies, ambient distés.
22 cabrons encenent la grada, la penya malhumorada
perquè no entra el balonet.

La multitud anava al circ romà,
passió real, fidelitat devota.
La soledat no és plat de gust, germà,
soc gilipollas però no masoca.
La multitud vol gol, i gol tindrà,
domini clar del joc i la pilota,
i tu has triat l'equip equivocat,
sempre perdent, dia de la marmota.

Jo, que em somiava seleccionat,
"per entrar ací no cal nota",
que fàcil pinten les coses quan tens uns cognoms tan llargs.
Tu, que et van dir "vas a ser un crack!",
t'has quedat amb cara d'idiota,
una partida amanyada i un gol cantat.

Són dosis d'opi letal,
puntades del capital...

I t'han fregit la neurona,
i mai acaba el partit:
trinca Juan Carlos; trinca Felip.
I algú assenyala la lluna,
però mirem tots al dit.
No se sent a gust, no viu tranquil,
su majestad està trist!!