09 de setembre 2017
Memòries d'un desertor
Començava a preocupar-se
no sabia on amagar-se,
hauria de passar a l'acció.
Es deixa caure a la rutina,
però el perill no s'endevina,
ara era al peu del canó.
Era un noi sense ambició,
condemnat per deserció.
Era un nen quan el seu pare
l'ensenyà com comportar-se
davant les contradiccions.
Passejant per avingudes,
envoltat de vells paratges
havia après a estimar el món.
No tenia gens de por
d'afrontar l'execució.
Són memòries d'un actor,
condemnat per desertor.
Quan va rebre aquella carta
li van dir de presentar-se,
no hi ha altra solució.
| ara sordes campanades
i les hores ben comptades,
pensa dins d'aquells barrots.
No podia ser res bo,
amb amenaces de presó
són memòries d'un actor
condemnat per desertor.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada