29 de setembre 2017
Paraules que perdré
On he guardat el meu pinzell?
Fa tants dies que no el veig
i prego per ell.
On estarà, no en sé pas res.
On he perdut aquest pinzell?
Que, sense ell, jo ja no sé,
no puc fer res.
Qui ho sabrà, digueu-me el què.
Que fa tants dies que no pinto que no sento el color,
que tinc dibuixos a mig fer, històries de després.
Qui haurà vist el meu pinzell?
No era gens car, ni tampoc vell,
Volava, ballava al vent,
somiava amb grocs, blaus i vermells.
De veritat que el vull a recer,
necessito els seus consells,
ell és l'expert.
Però ara no hi és, no sé el perquè.
Que fa tants dies que no pinto que no sento el color,
que tinc dibuixos a mig fer, històries de després.
Que fa tants dies que no canto que no sento els acords,
que tinc esbossos a mig fer, paraules que perdré.
És el meu os aquest pinzell
i no puc perdre el seu valor,
el seu amor, el seu cervell.
Haurà fugit o s'haurà mort?
Que fa tants dies que no pinto que no sento el color,
que tinc dibuixos a mig fer, històries de després.
Que fa tants dies que no canto que no sento els acords,
que tinc esbossos a mig fer, paraules que perdré.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada