28 de setembre 2017

El padrí



Un home "trajat", olor a colònia i pentinat.
Inquiet al meu costat, espera pacientment el torn.
La seva empresa haurà pensat que fent-lo fora haurà guanyat.
I és un pobre home, presentable i aturat.

Els meus amics estudiaven mentre que jo instal·lava pisos.
Faltava pintar la façana i al final s'han quedat grisos.
Una psicòloga omplint palets, de llonganisses i de fuets.
Economistes mirant com poder fer cèntims amb l'aire dels pets.

Famílies amb tres cases ara dormen fent bivac .
Els fills que veien un futur no saben el que els hi ha passat.
Que el món s'ensorra, perquè el sistema
afavoreix els grans quan s'afebleixen els petits.

I ens quedarem assentats on puguem creuant els dits.
Tenim amor i bones intencions però no n'hi ha prou.
Apretarem el cinturó, perquè no ho podem tenir tot.
Esperarem a que ens doneu la solució.

Qui és el que porta aquest banc, que no en té mai suficient?
Qui és el que està somrient mentre la gent viu sobre el fang?
Que surti a parlar, perquè aquí baix estem contents.
I ens falten els diners que tu encens, i ens falten els diners que tu ens prens.