Mis Lonely

Anàvem fent camí
fugint del desencís,
cercant un paradís
que no fos estantís.

La mare ja em va dir
que no seria senzill.
I el pare m'advertí:
“res no és allò que sembla, fill”

La noia dels carrers
s'enamorà de mi:
“Ets jove i Dionís
et fa sentir feliç”

Dansant sense un demà,
no demanam permís,
“vull que em deixin ser jo,
ja veig massa homes de profit”

Anàvem fent camí
fugint del desencís,
cercant un paradís
que no fos estantís.

La mare ja em va dir
que no seria senzill.
I el pare m'advertí:
“el temps es fa fonedís”

Que em podries vendre
una mica de calç?