La ben Plantada

És la més bella i la més eixerida,
no en trobareu enlloc cap de millor.
És la matrona que ha estat beneïda amb
l'aigua del mar i la sang del porró.

Ja són molts anys però el seu dol no amaina.
La llarga nit mai no veu l'albada.
Desperta-la, que té pressa per ser amada.

És la més bella i la més eixerida..

L'intens dolor ja li esquerda els ossos
i a cada pas té els ulls més plorosos.
Guarim-la ja, amb el foc dels nostres cossos.

Qui l'ha vista ja no se'n oblida,
la recordaran eternament.
Té una veu tan dolça i delicada
que cada paraula és més plaent.

Pretendents de mil contrades
ja desitgen fer-la seva;
però ella no els darà cap treva:
es deleix per la llibertat.

La Ben Plantada aixeca el cap,
no hi haurà pas qui li abaixi.
Sols amb sa mirada fina,
tindrà el món enamorat.

La Ben Plantada aixeca el cap,
prefereix de viure sola,
que de mal acompanyada
ja ho ha fet tots aquests anys.

És la més bella i la més eixerida,
no en trobareu enlloc cap de millor.

Qui l'ha vista ja no se'n oblida,
la recordaran eternament.
Té una veu tan dolça i delicada
que cada paraula és més plaent.

Li han promès la vida nova,
fins la lluna a dins un cove.
Però ella no anirà capcota:
sols anhela la llibertat.

Qui l'ha vista ja no se'n oblida,
la recordaran eternament.
Té una veu tan dolça i delicada
que cada paraula és més plaent.

És la matrona que ha estat beneïda
amb l'aigua del mar i la sang del porró.