Amb tu

Sóc al cim de la muntanya,
Sé que m'hi ha costat pujar,
Els núvols van caient de pressa,
I els ocells ja se'n van.

I de cop una tempesta
Em sorprèn al caminar,
Ara tot es torna negre,
I res no estava preparat.

I penso, que no tinc res a dir-te,
Que aquí a dalt no es respira
Si el teu cor està ocupat.

Eres tu qui em mirava,
Eres tu qui m'escoltava,
Eres tu qui em feia feliç.
Era en tu en qui pensava,
Era en tu en qui somiava,
És amb tu amb qui vull compartir.

Crido però ningú m'escolta,
He perdut l'orientació,
El silenci ja m'esgota,
Espero que sigui per molt poc.

I penso, valies tant la pena!
Perquè et vaig deixar enrere?
Vaig perdre l'oportunitat.

Eres tu qui em mirava,
Eres tu qui m'escoltava,
Eres tu qui em feia feliç.
Era en tu en qui pensava,
Era en tu en qui somiava,
És amb tu amb qui vull compartir.

I ara no queda cap estrella
A qui poder-li demanar,
Si podria tornar enrere,
Per no tornar-me a equivocar.

Eres tu qui em mirava,
Eres tu qui m'escoltava,
Eres tu qui em feia feliç.
Era en tu en qui pensava,
Era en tu en qui somiava,
És amb tu amb qui vull compartir.