Farrera

Jo vull ser del color de les muntanyes
de les muntanyes quant es pon el sol
ocres verds es fonen dintre dels mes ulls
grisos blaus al sortir la nit.

Vull volar com el vent per entre els arbres
com quant s'eixample sota el meu vestit…
inventar un món, com quant erem petits
camuflar-me en les serres de Farrera
on ningú m'espera.

Ara sóc una roda que s'enfila
de tírvies valls i arriba a Mallolís.
Viatja sol menjant a l'herba un cabirol
caraneja en el meu sentit.

I algú avui m'ha dit on,
on s'amaguen els gorgs
camuflats entre els boscos de falgueres
on ningú m'espera…

I algú avui m'ha dit on, on s'amaguen els joncs
roses clars enmig del riu s'encenen
amb un so fluix…
en aquest màgic capvespre,
el blat s'agrupa i m'encresta.
cabalgo un boix entre estrets camins de senglars,
entre maduixeres i falciots passatgers,
que canten amb mi la cançó
del ressò de les muntanyes...

i algú avui m'ha dit on, on planegen els corbs
remunts d'isard tremolen la tartera
entre la bruma, m'esperen…

Vull donar-te amor si tu m'en deixes
donar-te amor i si ho sens així
canta un puput abans d'anar dormir...
Xiula, xiula, xiula com el mes petit,
com quant s'eixample sota el meu vestit.

Quan es pon el sol a Farrera.