Als de dalt

Sento cridar, no puc dormir
el silenci comença a estar trist
les hores passen donant tombs al llit.
Per sota la porta passa la llum
plena de nervis i preocupacions
ells no descanses buscant les raons
d'aquella carta que ens van fer arribar,
avisant-nos que s'havia acabat,
que d'on vivíem ens feien fora...
Havien de marxar...

Sempre m'amoïna el mateix somriure
tan disfressat per no preocupar...
als seus nens a la vida mai els hi faran mal
la pluja amaga llàgrimes bassades
que s'enfonsen com pedres al mar
llençades amb força amb una sola mà

No paren, ells caminen
amb molta por però en direcció de la vida
i em sap tan greu...
no us ho mereixeu.

No els hi falta esperança per allà dins del cor
lluitant sense força per no tocar fons
potser marxem de casa però no d'aquest mon
Pares no tingueu por
la vida aquesta gent la posarà al seu lloc
i tan de bo que algun dia s'il·lumini la foscor.

Caminant junts, cada cop més lluny contra la foscor, El Son de la Chama i Txarango presente!

Sempre lluiten, no descansen
i els de dalt no els deixen fer
trenquen somnis, no els importa
que hàgim de viure al carrer.
Mare que plores, no tinguis por
la gent esta unida contra els sense cor
obren ferides
que tancarem entre tots.

No paren, ells caminen
amb molta por
Però en direcció de la vida
i em sap tan greu...
no us ho mereixeu.

No els hi falta esperança per allà dins del cor
lluitant sense força per no tocar fons
potser marxem de casa però no d'aquest mon
Pares no tingueu por
la vida aquesta gent la posarà al seu lloc
i tan de bo que algun dia s'il·lumini la foscor