Una cosa

He vist el rostre de la lluna, asserenant el fosc al meu costat.
He vist el bru, el verd color de blat,
arran els ulls tan calms i com cada una de les ires
del món t'han fet immune a la mirada còmplice del fat.
Deessa nua d'un jardí oblidat, que habites ara intacte entre les runes.

I ara que no estam junts et diria una cosa
i no sé per no començar.
Has romput el meu cor en mil trossos, ai dona!
tu saps com es podrà arreglar.
Ja no veig sa llum, tot em fa tanta nosa, ja va sent hora de tornar.

M'he retut a un cel estrany, guiat pel cant tribal de l'esclavatge
única sofrença del desig i si caigut el somni just al mig.
No és per lloar el misteri d'aquest dany anys per viure l'hora del miratge,
perquè el nostre amor serà com és ara, com un suau oratge...

I ara que no estam junts et diria una cosa
i no sé per no començar.
Has romput el meu cor en mil trossos, ai dona!
tu saps com es podrà arreglar.
Ja no veig sa llum, tot em fa tanta nosa, ja va sent hora de tornar.