Dona'm sa ma

Els vidres de pluja ploren,
també plora es roser,
s'arbre fruiter també plora
i jo de plorar no en sé.

Dóna'm sa mà amor,
mira que freda està.
Dóna'm sa mà amor,
freda de no estimar.

Vós, qui amb so mirar matau,
matau-me sols que em mireu,
que m'estim més que me mateu
que viure si no mirau.

Dóna'm sa mà amor,
mira que freda està.
Dóna'm sa mà amor,
freda de no estimar.

Jo mateixa no m'entenc,
ni em pot entendre ningú:
dic que no et vull i venc
sempre morint-me per tu.

Dóna'm sa mà amor,
mira que freda està.
Dóna'm sa mà amor,
freda de no estimar.

Es vent se'n duu sa rosada,
sa pols i sa terra des camí,
també se'n duu ses paraules
que em vares dir ahir.

Dóna'm sa mà amor,
mira que freda està.
Dóna'm sa mà amor,
freda de no estimar.