No n'hi ha ningú
en l'aeroport.
Em quede esperant
que aparega el meu vol
sobreimprés al monitor,
però està cancel·lat
fins que la cendra del cel
no es desintegre del tot.
Millor, me'n torne a l'hotel.
Agafe el metro de nou,
des del vagó et faig un truc
per convidar-te a sopar,
si estàs lliure aquesta nit.
Avui no em vull sentir sol:
el meu llit és massa gran,
per què no et quedes amb mi
mentre s'adorm el volcà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada