Ara!

Com una cançó que sona a la plaça,
o un moment perdut intentant trobar-te,
com aquest balcó amb l'esperança estesa,
o la llum del sol, eh!

Com la teva sort, la que mai espera,
o les nits d'agost a la carretera,
un estiu enmig de ciutats glaçades
com aquest moment.

I ara tot està per fer,
que no son temps de mirar enrere,
tornarem a sortir al carrer
amb la nostra gent.

Que sonin des del cim més alt,
belles cançons que abans cantàvem,
que ens vegin des de l'horitzó, mirant al cel.

Com el teu secret escrit a la sorra,
o quan passa el temps i no te n'adones,
Com aquest concert desgastant sabates
com la llum del sol.

Com el vent del nord amb gust d'aigua salada,
o sentir el teu cos respirar com l'aire
com l'arbre més fort amb arrels llunyanes
com aquest moment.

I ara tot està per fer,
que no son temps de mirar enrere,
tornarem a sortir al carrer
amb la nostra gent.

Que sonin des del cim més alt,
belles cançons que abans cantàvem,
que ens vegin des de l'horitzó, mirant al cel

I després d'això,
quan perdem el fil
ho trobarem tot
buscant un motiu.

Que després d'això
quedi una cançó
que ens faci sentir
que tremola el món.