He obert una porta

He obert una porta al cel del teu món
i he pintat finestres, amb pinzells de cartró.
He deixat pels racons el fruit del meu amor
i he furtat una rosa per deixar-te-la al caixó.

Perquè vull, ja saps, passar amb tu les estacions.
Vull que despertes junt amb mi amb la llum de les cançons
vull amar-te i discutir-te sense tebiesa ni remei
que ens visite la lluna a cada rialla que ens regalem.

He comprat una bústia per escriure’t cada cop,
he plantat violetes als planters del balcó.
He omplit els armaris amb les mels de l’amor
i he penjat mil estelades per guarnir cada racó.

Perquè vull, ja saps, passar amb tu les estacions,
vull que despertes junt amb mi amb la llum de les cançons
vull amar-te i discutir-te sens tebiesa ni remei
que ens visite la lluna a cada rialla que ens regalem.

I si et mirara cada dia com si no existís demà
i si et besara cada cop com el primer que et vaig besar
i si abaixara els estels per dibuixar-te’l a la pell
i si amagara els meus defectes sota l’ombra dels anhels

He obert una porta al cel del teu món