01 de març 2012
L'home que passa
L'home que passa no té cap amic,
per no tenir no té ni soledat ell.
No sap d'on és ningú, però segur
que no és d'aquí, i enlloc no té passat.
L'home que passa no llegeix,
només escriu allò que veu
escriu allò que veu el sorprendreu.
El sorprendreu quan és inoportú:
Quan dos amics es besen, quan algú
diu mal diu tercer i escapem
sense pagar amb vergonya d'un comerç.
L'home que passa no llegeix,
només escriu allò que veu
escriu allò que veu el sorprendreu.
Si fumem d'amagat, o, bevedors,
Seguiu bevent l'home que passa ens va veient
i si ens veu caminar sobre la llunya
o si el veus caminar sobre la lluna
o si el veus passejar sobre la botiga.
L'home que passa no llegeix,
només escriu allò que veu
escriu allò que veu el sorprendreu.
L'home que passa rellegeix,
els ídols del no-res.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada