Instants de complaença

Qui no ha llençat mai pedres i ha amagat la mà?
Qui no ha sentit enveja i ha buscat venjança en va?
Qui no ha sabut despendre's del llast d'un trist record?
Molts han entrat al temple i sols alguns hi han sabut trobar amor
De la paraula al fet, l'elogi i el retret només són la disfressa
eternament buscant, entre el bé i el mal, instants de complaença
Qui no ha sentit urgència per veure resultats?
Qui no ha aixafat el feble, sentint-se un mateix més gran?
Qui no ha perdut els somnis, entre els racons del temps?
Tothom té clar l'inici, però ningú sap què li espera al final
De la paraula al fet, l'elogi i el retret només són la disfressa
eternament buscant, entre el bé i el mal, instants de complaença
I tu, com jo, seguim buscant aquest lloc on sentir amor, omplir-se d'esperança i continuar.