05 de març 2012
Condemnats
T'han condemnat
a fer-te gran,
dues llàgrimes no fan un fracassat,
si vols volar,
salta primer al barranc.
Jugant com nens tota l'estona,
vols vindre amb mi
i amb un cop de sort,
no ens caldrà tornar.
Dins d'un volcà
no hi ha temps real.
Imaginant,
caminarem damunt les ones
el vent t'acaronarà.
Ens escaparem
quedem al més enllà.
Ho aconseguiràs,
sé que et trobaràs.
Jo et perseguiré,
si tot et va bé.
I aquesta vida que veus és un mirall,
que enlluerna a qui vola massa alt.
Pots arribar fins al blau,
si em dons la mà,
jo te la donaré.
M'escaparé, ens veure'm al més enllà.
Ho aconseguiràs,
sé que et trobaràs.
Jo et perseguiré,
si tot et va bé.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada