Ningú no m'entén

El món que somio no és negre ni és gris
és ple de colors que ni tan sols jo he vist
té gust de misteri i perfum ideal
puc veure un principi i pintar-hi el final.

Jo sóc una artista i sé veure els detalls
on tu hi veus gargots, jo hi veig obres d'art.
I tinc una aranya que sap el que és bo,
i la meva càmera ho veu tot com jo.

A mi ningú no m'entén
i això no m'encanta ni molt ni gens.
A mi no m'entén ningú,
però tant se val si m'entens tu.

El món que somio no és negre ni és gris
és ple de colors que ni tan sols jo he vist

M'agrada amagar-me on no em troba ningú:
a dins d'un armari o dintre un bagul.
Les mòmies, els monstres, vampirs i esperits,
potser a tu et fan por, per mi són divertits.

A mi ningú no m'entén
i això no m'encanta ni molt ni gens.
A mi no m'entén ningú,
però tant se val si m'entens tu.

A dins el meu cap sona aquesta cançó.
Ningú no la sap perquè l'he inventat jo.