L'arquitecte

Amb els anys aprens
que tenir un bon pla
és l'única manera
de poder reduir el marge d'error.

Tu t'hi estàs fins tard calculant-ho tot.
I malgrat la son,
un esforç per escriure el que penses
tant senzillament com pots.
Però no hi ha prou cafè
per desvetllar-te tanta estona.
I els ulls es van rendint,
tu ni te n'adones.
Dorm, arquitecte, dorm,
que el que estàs intentant
és del tot impossible.
i que no depen de tu,
hi ha un projecte
que no es pot preveure.
La vida la fa cadascú.

I una casa on hi capiguem tots,
un espai amb cuina-menjador.
I deixar que a la tarda entri el sol,
i finestres de 4x2.

I que tingui sentit de l'humor,
i un saber-se triar bé els amics,
i un caure que el faci més fort.
I la força per saber dir no.

I un jardí on s'hi pugui ballar,
un portal que convidi a passar,
i un veí, un catxondo mental.
I una taula al carrer per Sant Joan.

I que et diguin que ho has fet preu bé.
I que visqui el que tu no has pogut.
Fer-lo llest, que no tingui mai por.
I saber quan deixar-lo fer sol.