La memòria dels peixos

Et miro la mirada i et sé perdut.
Sense rumb i a la deriva,
sempre aferrat amb un somriure
al timó de la vida.

Hissa amunt la vela, capità!
Queda encara un llarg viatge
que ens durà aigües enllà,
ultrant els propòsits de l'oratge...

Que ens empeny, tenaç i valent,
lluny del món habitat per la gent.
Que ens empeny, tenaç i valent,
allà on la mar dorm abraçada del cel.
Que ens empeny, tenaç i valent,
lluny del món habitat per la gent.
Que ens empeny, tenaç i valent,
allà on la mar dorm abraçada del cel.

Company d’onades blaves,
no pateixis, som aquí.
I el record del teu mestratge
ens marcarà el camí...

Esca l'ham i llença'l, mariner,
amb tota la teva força;
queda molt peix juganer
que també ha perdut la memòria.

Continuarem a contravent
remant cap al món habitat per la gent.
Continuarem a contravent
amb el teu lema gravat a la ment.
Continuarem a contravent
remant cap al món habitat per la gent.
Continuarem a contravent
amb el teu lema gravat a la ment.
Continuarem!