09 d’octubre 2018
Equilibri
Podria viure sense haver-te conegut.
Veuria el sol sortir, però des d'un altre punt.
Respirar fons quan veig el mar,
sense tanta complicitat.
L'hivern segur que se'm faria molt més llarg.
Podria escriure sense tenir clar el compàs,
moltes paraules sense tant significat.
Mirar el paisatge des de lluny,
caminar sense tanta llum,
però el dia a dia tindria un gust molt més amarg.
Ets el pas ferm quan estic a la deriva,
un far encès quan no ho veig clar.
M'aportes calma i energia,
ets l'invencible melodia,
som dues ànimes en equilibri constant.
Hem viscut dies carregats d'intensitat,
salvat obstacles totalment inesperats.
I quan t'agafo de la mà
et porto i em deixo portar,
i ens abracem. No tenim por estant de costat.
Podria viure sense haver-te conegut.
Ja veus totes les coses que m'hauria perdut.
La teva màgia és tan gran
i t'has tornat tan important,
t'estimo tant! T'ho escric aquí i és tot per a tu.
Ets el pas ferm quan estic a la deriva,
un far encès quan no ho veig clar.
M'aportes calma i energia,
ets l'invencible melodia,
som dues ànimes en equilibri constant.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada