El carrer nou

Dins la casa era fosc, però volíem ser-hi tots
Tantes runes i racons, allò ens feia molta por
Tota aquella curiositat, ens feia fer tants disbarats
No erem més que adolescents quan res importava gens

Quan anàvem contra tot, el que ens havien dit
I voler saltar les normes i el que era prohibit
Invocàvem esperits, amb ouijes especials
Erem els més atrevits i res ens feia aturar

Quan plovien llamps i trons i corríem tots de cop
Enfilàvem el carrer nou amb les bicis i les pors
Agafàvem velocitat, res ens feia aturar
Espantàvem a la nit, pedalàvem entre crits

Anàvem a l'habitació, on ens trobàvem tots
I les llums de tants colors, que ens van treure la son
I ballàvem a les fosques, les millors cançons
Ens trobàvem aquells tímids trossos de primers petons

I aquelles nits plenes de màgia
que no sabíem acabar del tot
la casa on tots ens refugiàvem
l'habitació del carrer nou.