Deixem la ciutat

Deixem la ciutat,
aquesta ens queda gran,
no veig el cel, no veig estels.
Deixem la ciutat,
escapa, vine amb mi,
fora d'ací, d'aquest trist niu.

I no caurem sense tu
i no creurem sense tu...
sense tu.

Matins nuvolats,
disfresses de l'hivern,
paren el temps per descansar.

Ja no ens queda inspiració.
Per què no n'aprenem?
Per què no deixem de suportar el temps?
Tristes melodies impregnant
tot allò que passa al teu voltant,
El respirar tan sols és...
és la recompensa.

Deixem la ciutat...
Deixem la ciutat...
Escapa, vine amb mi...
Escapa, vine amb mi.
Escapa, vine am mi!

Em sent com el prota
d'algun llibre de Kafka,
com la gota que colma el got;
fora del meu lloc,
fora de l'atmosfera,
com si juntares gel i foc

Brolle el clavegueram
com si fos un geiser
el gris d'aquesta ciutat
no em deixa créixer.
Do re mi fa sol
per damunt de l'asfalt
ritmes pel carrer
i música per créixer

Ja no ens queda inspiració.
Per què no n'aprenem?
Per què no deixem de suportar el temps?
Tristes melodies impregnant
tot allò que passa al teu voltant,
El respirar tan sols és...
és la recompensa.

El color obscur de la ciutat
deixa un olor amarg,
carruatges de metall...
Equilibri dins la teva ment
determina l'actuar,
les paraules ja no ens valen...

I així t'ho dic,
ho intentarem,
aquesta nit escaparem.