La cançó de la rebequeta i el moscatell

Curiós, qui ho hagués dit
que una musa em fes patir tant
que aquella nena d'ulleres que em feia crits
avui seria una dona gran.

I ens escrivim, mentre es fa de nit
tu prens la fresca i jo tinc calor
i el concepte de musa pren molt sentit
quan del que em dius en faig una cançó...

I a la ciutat van passant els dies
I l'estiu que es va apagant, es fa tardor.

Així que corre, posa't rebequeta
Que el fred apreta
I en aquest balcó se't gelarà la pell.
Corre, beu una miqueta
que la set apreta
i les muses també beuen moscatell.

Curiós, qui ho hagués dit
que amb els anys ens faríem grans
i la nena d'ulleres que em feia crits
avui seria tan important.

I no ho entenc, però ja m'és igual
ets tan bonica que perdo el nord
per mi ets la musa perfecte en un pedestal
i jo l'ingenu que creu en l'amor...

I en els petons, i en el teu somriure
i en aquelles nits d'agost
que ja no hi son...

Així que corre, posa't rebequeta
Que el fred apreta
I en aquest balcó se't gelarà la pell.
Corre, beu una miqueta
que la set apreta
i les muses també beuen moscatell.

Corre, posa't rebequeta
Que el fred apreta
I en aquest balcó se't gelarà la pell.
Corre, beu una miqueta
que la set apreta
i les muses també beuen moscatell.