Anit desapareixeré a encalçar la vida que no ve.
Duc la guitarra, duc la talent.
La nit me la menj...perquè a tu te menjaré també.
Després me deman: Pep, cap a on anam?
Cap a una vida singular, plena d'intensitat!
Jo te dic corr! corr! corr!
Tota la vida és un moment!
Jo te dic corr! corr! corr!
Fes via! fes via!
I si la mort m'enganxa, m'haurà arribat el moment
M'agrataré la panxa i me n'aniré content.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada