Alba

Cada vegada,
Que s'amaga dels companys,
Sent vergonya de no ser qui hi ha davant seu al mirall
Potser vol la vida d'un altre,
Però el cert és un estrany,
(que) distorsiona la mirada i ens fa viure en un engany.

Que mira sempre a l'inrevés
Accelera en un carrer estret
Camina sense tindre en compte viure amb el cap dret
S'abandona a aquella fragància que l'abstrau de realitats
Son els seus somnis els que diuen que se'n van sense parlar

Cada vegada,
Que “un qui” sóc li estreny el cap
Sent la por d'una resposta que no agradi al capdavall
Tant de bo trobés la sortida
Sap segur “avui no serà”
Però el perfil d'aquella línia li diu que tampoc demà

Que mira sempre a l'inrevés
Accelera en un carrer estret
Camina sense tindre en compte viure amb el cap dret
S'abandona a aquella fragància que l'abstrau de realitats
Son els seus somnis els que diuen que se'n van sense parlar