La intensitat

Vas arribar descalça, després d'un hivern massa llarg,
il·luminant com fogueres a la nit de Sant Joan.
Guardo el foc d'aquelles hores, i ara em sento un polvorí,
a punt per la mascletà del silenci de mirar.

Em retorna tot l'oxigen, quan dels ulls rebo la pau
que amnistia els desencerts que cometo a l'estimar.
Ja no noto la condemna del pes mort del pas dels anys,
són els dies que s'encalmen; neix el sol al nostre mar.

Deixo enrere les presons i els seus soldats,
i m'entrego als braços lliures de la intensitat.
Et respiro lent, perquè tinc ganes de somiar.
Mira, vida: cuidaré la lluna com un far.

He llegat aquesta causa al puny del meu demà,
i es desferma la riquesa de sentir-me acompanyat.
Aquesta és la meva guerra, la que em porta a caminar,
és la flor del taronger, la que ens duu a fer-ho plegats.

Deixo enrere les presons i els seus soldats,
i m'entrego als braços lliures de la intensitat.
Et respiro lent, perquè tinc ganes de somiar.
Mira, vida: cuidaré la lluna com un far