Tard

Tard, de darrere d'uns cartrons,
una mà tasta el dia sense por.
Sol, sense cap lloc on fer tard,
sap mil racons on divagar.

Dins la butxaca hi troba un tros de pa
més al fons engrunes que faran d'esmorzar.
Tard, molt després de fer-se clar,
s'ha aixecat i s'ha posat a caminar.

Gris, veu que el dia s'ha encongit
i de cop sent que tot penja d'un fil.
Fum, sense vida i sense llum
la ciutat amb els anys s'ha despintat.

Tanca els dos punys i arrossega el destí
com cada dia, cansat i roí.
Riu, reconeix aquest bassal
un carrer i s'asseu al seu portal.

I entre les mans un joc per passar el dia.
I entre les dents tonades de fa temps.

Seu en un banc cap al tard,
un cigarro i comença a parlar.
Sap que ningú mai l'escolta
ni l'escoltarà.

Pren el que et deixi el camí
i trobaràs el que vulguis trobar.
Que avui sempre és el dia.

Sent que s'esgota d'estendre la mà,
treu una harmònica i la fa sonar.
Tard, molt després de fer-se nit,
fent un blues ha fet màgia i s'ha adormit.

I entre les mans un joc per passar el dia.
I entre les dents tonades de fa temps.